Introducció als tipus MIME

Un tipus d'Extensió de correu Internet multipropòsit [MIME] identifica el format d'un fitxer. Les aplicacions com ara els navegadors d'Internet i aplicacions de correu electrònic utilitzen el tipus MIME d'un fitxer per a decidir quines accions realitzar sobre aquest. Per exemple, una aplicació de correu electrònic pot utilitzar el tipus MIME per a detectar el format d'una adjunció i seleccionar un visualitzador apropiat per a aquest fitxer, com ara obrir un document de text amb el gedit.

Un altre exemple: el gestor de fitxers Nautilus ha de conèixer el tipus MIME d'un fitxer per a realitzar les tasques següents:

  • Obrir el fitxer amb l'aplicació apropiada.
  • Mostrar una cadena que descrigui el tipus del fitxer.
  • Mostrar una icona apropiada que representi el fitxer.
  • Mostrar una llista d'altres aplicacions que poden obrir el fitxer.

Els tipus MIME foren originalment proposats com un estàndard per a identificar el cos del missatge d'un missatge de correu electrònic. Actualment, molts sistemes utilitzen els tipus MIME per a identificar el format de qualsevol fitxer arbitrari del sistema de fitxers. Els tipus MIME estan compostos per un nivell superior del tipus de medi seguit d'un identificador de subtipus, separat per un caràcter de barra endavant, /. Un exemple d'un tipus MIME és el image/jpeg. El tipus de medi d'aquest exemple és image i l'identificador de subtipus és jpeg. El nivell superior del tipus de medi està pensat per a una categorització general sobre el contingut del fitxer, mentre que l'identificador de subtipus està pensat per a identificar específicament el format del fitxer.

Avui dia hi ha vuit tipus de medi acceptats per la IANA [Agència d'assignació de números d'Internet]. Aquests vuit tipus de medi són application, audio, image, message, model, multipart, text, video. Existeixen molts subtipus per a cada tipus de medi; per a obtenir més informació, vegeu els tipus de medi MIME a la pàgina web IANA.

La implementació del tipus MIME en el GNOME segueix l'Especificació d'informació MIME compartida XDG. Aquesta especificació proporciona els avantatges següents:

  • Ubicacions estàndard per tots els fitxers relacionats amb el MIME.
  • Una manera estàndard perquè les aplicacions registrin la informació sobre un tipus de MIME nou.
  • Una manera estàndard d'obtenir el tipus MIME d'un fitxer.
  • Una manera estàndard d'obtenir informació sobre un tipus MIME.

La resta d'aquest capítol descriu els fitxers i directoris que constitueixen la base de dades MIME, els detalls sobre els fitxers font XML, com crear o modificar els tipus MIME, com registrar aplicacions com a gestores de certs tipus MIME i, finalment, com afegir una aplicació a l'escriptori del GNOME.