Regles dels escacs
- 3.1. Les regles dels escacs
- 3.2. Partides amb control de temps
- 3.3. Partida empatada
3.1. Les regles dels escacs
Els escacs es juguen en un tauler quadrat de vuit files (indicades amb números de l'1 al 8) i vuit columnes (indicades amb lletres de la a a la h) de caselles. Els colors de les seixanta quatre caselles s'alternen entre blanc i negre, i se les anomena «caselles blanques» i «caselles negres». El tauler d'escacs està ubicat de manera que cada jugador té una casella blanca en la cantonada a la seva mà dreta, i les peces s'ubiquen com es mostra en el diagrama, amb cada reina en una casella que coincideix amb el seu color.
Cada jugador comença la partida amb setze peces: les peces de cada jugador es componen d'un rei, una reina, dues torres, dos cavalls, dos alfils i vuit peons. Un jugador, anomenat Blanc, controla les peces blanques i l'altre jugador, Negre, controla les peces negres; el Blanc és el primer en moure. Els colors es trien per un acord amistós, per un joc d'atzar o per un àrbitre del joc. Els jugadors juguen per torns per a moure les peces (amb l'excepció de l'enroc, quan dues peces es mouen al mateix temps). Les peces es poden moure en una casella desocupada o en una casella ocupada per una peça de l'adversari, capturant-la i eliminant-la de la partida. Amb una excepció (en passant), totes les peces capturen les peces de l'adversari movent-les a la casella que ocupa la peça de l'adversari.
3.1.1. Rei
Quan el rei està sota un atac directe per una peça (o potser dues) de l'adversari, el jugador està en escac. Quan s'està en escac, només es permetran els moviments que treguin el rei de l'escac. El jugador no pot fer cap moviment que posi el seu rei en escac. L'objectiu del joc és fer escac i mat a l'adversari; això succeeix quan el rei de l'adversari està en escac i no hi ha cap moviment que tregui el rei de l'atac.
El rei només es pot moure una casella en horitzontal, en vertical o en diagonal. Un cop en la partida, cada rei pot fer un moviment doble especial, per a enrocar. Enrocar consisteix en moure el rei dues caselles cap a una torre, i després moure la torre a la casella que acaba de creuar el rei. Només es pot enrocar si es compleixen les condicions següents:
- El jugador no pot haver mogut ni el rei ni la torre involucrada en l'enroc.
- No hi poden haver peces entre el rei i la torre.
- El rei no pot estar en escac, ni tampoc pot passar a través de caselles que estan sota atac de peces enemigues. Com qualsevol altre moviment, l'enroc és il·legal si posa el rei en escac.
- El rei i la torre han d'estar en la mateixa fila (per a excloure l'enroc amb un peó promocionat).
3.1.2. Torre
La torre es mou qualsevol número de caselles buides en vertical o en horitzontal (també està involucrada en el moviment especial de l'enroc).
3.1.3. Alfil
L'alfil es mou qualsevol número de caselles buides en qualsevol direcció diagonal. Noteu que l'alfil mai canvia el color de la casella, de manera que els jugadors parlen d'alfils «negres» o «blancs».
3.1.4. Reina
La reina es pot moure qualsevol número de caselles buides en diagonal, en horitzontal o en vertical.
3.1.5. Cavall
El cavall pot saltar per sobre de caselles ocupades i es mou dos espais en horitzontal i un en vertical o viceversa, fent la forma d'una «L». Un cavall al mig del tauler té vuit caselles on es pot moure. Noteu que cada cop que el cavall es mou, canvia el color de la casella.
3.1.6. Peons
Els peons tenen les regles de moviment més complexes: un peó es pot moure una casella endavant, si la casella està desocupada. Si encara no s'ha mogut, el peó té l'opció de moure's dues caselles endavant, si les dues caselles davant del peó estan desocupades. Un peó no es pot moure enrere. Quan el moviment inicial d'avançar dues caselles situa el peó horitzontalment adjacent a un peó de l'adversari, el peó de l'adversari pot capturar aquest peó «en passant» com si s'hagués mogut endavant una casella en lloc de dues, però només en el moviment immediatament següent. Els peons són les úniques peces que capturen de forma diferent a com es mouen. Poden capturar una peça enemiga en qualsevol dels dos espais adjacents a l'espai davant seu (o sigui, les dues caselles en diagonal davant seu), però no es poden moure a aquests espais si estan buits. Si un peó avança fins a l'última fila, llavors es promocionarà (convertirà) a una reina, torre, alfil o cavall del mateix color. En la pràctica, el peó quasi sempre es promociona a una reina.
3.1.7. Resta de regles de moviment
Amb l'excepció del cavall, les peces no poden saltar unes sobre les altres. Les peces pròpies («peces amigues») no es poden passar si estan en la línia de moviment, i una peça amiga mai pot reemplaçar una altra peça amiga. Les peces enemigues tampoc es poden passar, però es poden «capturar». Quan una peça és capturada (o agafada), la peça atacant reemplaça la peça enemiga a la seva casella («en passant» és l'única excepció). La peça capturada s'elimina de la partida i no pot tornar a jugar per la resta de la partida. El rei no pot ser capturat, només posat en escac. Si un jugador no pot treure el rei d'escac, acaba en escac i mat, amb la pèrdua de la partida.
El joc d'escacs no té per què acabar en escac i mat, qualsevol jugador es pot rendir si la situació no té esperança. Les partides també poden acabar en empat. Un empat succeeix en diverses situacions, incloent l'empat per acord, rei ofegat, repetició de posicions, la regla dels cinquanta moviments, o per un empat per impossibilitat d'escac i mat (generalment per la falta de material per a fer un escac i mat).
3.2. Partides amb control de temps
Les partides es poden jugar amb límit de temps en establir un temps per jugada en crear una partida nova. En les partides amb temps cada jugador té disponible una quantitat de temps per a decidir quin moviment realitzar, i el temps restant de cada jugador només decreix quan és el seu torn de moure.
3.3. Partida empatada
Una partida acaba sense victòria de cap jugador. La majoria de partides que acaben empatades és per acord basat en les regles. Les altres maneres en què una partida pot acabar en empat és per ofegat, repetició triple, la regla dels cinquanta moviments i material insuficient. Es diu que una posició està en taules si qualsevol jugador pot, jugant correctament, forçar la partida a una posició on la partida hauria d'acabar en empat, independentment dels moviments que realitzi l'altre jugador.
- 3.3.1. Ofegat
- 3.3.2. Threefold repetition
- 3.3.3. Regla dels cinquanta moviments
- 3.3.4. Material insuficient
3.3.1. Ofegat
Ofegat és una posició en què el jugador que ha de moure no té moviments legals i el seu rei no està en escac. Un ofegament com a resultat és un empat immediat.
3.3.2. Threefold repetition
La partida s'empata si la mateixa posició succeeix tres cops en el mateix jugador i cada jugador té el mateix joc de moviments legals cada cop (això últim inclou el dret d'«en passant» i el dret d'enrocar).
3.3.3. Regla dels cinquanta moviments
La rega dels cinquanta moviments estableix que la partida s'empata després de cinquanta moviments de cada costat sense cap moviment de peó o captura.
3.3.4. Material insuficient
En l'escenari en què tots els peons s'han capturat, i en un cantó només hi queda el rei mentre que en l'altre només queda el rei o el rei i un cavall o alfil. La posició s'acaba en empat perquè és impossible per al cantó dominant aconseguir un escac i mat independentment de com jugui. Les situacions on l'escac i mat és possible només si el cantó inferior fa una gran errada són cobertes amb la regla dels cinquanta moviments.